És indubtable que en el què fa referència a les noves tecnologies també hi ha detractors, ens referim en concret a els crítics de weblog. Per exemple Geert Lovink (1959, Amsterdam), professor d'universitat, el qual opina que la xarxa s'ha tornat activa, hem deixat de ser voyeurs a ser exhibicionistes, en paraules pròpies "Fer blogs és una forma de publicació banal o vanitosa. La pots vestir de termes elegants i dir que és el paradigma del moviment i el canvi o que és una tecnologia rupturista o una forma emergent, però el cert és que els blogs són una xerrameca adolescent sense sentit. Zero comentaris vol dir qua a ningú no li importa gens ni mica"1.
Per tant, segons Lovink, estem davant d'un acte egocèntric? Fixem-nos amb la paraula egocèntric, el "jo" com a subjecte, el "jo" visible. Si no tens comentaris, no et llegeixen, no existeixes. Així doncs, per al que qualsevol persona que escrigui un blog és voler reflexar els seus pensaments i facilitar un diàleg per a ell és un acte egocèntric.
1 MartíOrriols, Meritxell. Diaris personals
digitals
Buf! Senyor Lovink, xerrameca adolescent? Trobo una critica desorbitada, sense sentit. I tant que hi haurà molts blocs que són la transcripció literal d'un pati de veïns, però no crec que sigui la norma. Tampoc crec que es tracti, en essència, d'un acte egocentric. Com qualsevol acte comunicatiu, l'egocentrisme el determinarà la finalitat de la comunicació, i no només el mitjà emprat
ResponElimina