Bloggito ergo sum

Si René Descartes hagués viscut en els nostres dies en lloc d'exclamar "je suis, je pense" o en llatí "cogito ergo sum", hagués exclamat "bloggito ergo sum".  Segons Meritxell Martí Orriols , en el text Weblogs.Diaris Personals digitals, aquesta frase es va fer molt popular des del naixement de Blogger l'any 1999. És a dir al boom de l'eclosió dels blogs hem de fer aquesta reflexió, si tinc un bloc sóc visible, si sóc visible existeixo, en conclusió si tinc un blog existeixo.. bloggito ergo sum.

Si encara Descartes fos més actual potser ens hauríem de plantejar el canviar el bloggito per Facebook?. No seria ja més adient en els nostres dies el gran hipertext que representa el Facebook? Pàgines personals amb un munt de pensaments, reflexions, vivències, amb multitud d'enllaços multimèdia que ens porten cançons, articles de diari, programes de televisió, fotografies, vídeos personals, i un llarg (cada vegada més llarg) etcètera. 

Crec jo doncs que potser és Facebook el nou paradigma hipertextual, si jo sóc hipertextual com ja hem pogut esbrinar, jo sóc Faceebook i si no en tinc no sóc visible, si no sóc visible no existeixo...