Si pensem en hipertext, el primer que em ve al cap és un grapat de textos o idees unides entre sí mitjançant enllaços. Aquesta seria doncs la noció que en aquests moments tinc de l'hipertext.
Això m'ha portat a pensar (potser amb atreviment) en Penèlope, la dona d'Ulisses rei d'Ítaca, la qual teixia una tela de dia i de nit la desteixia en un mai acabar. Així és com jo imagino l'hipertext, un text que mai s'acaba degut a les possibilitats infinites que ens ofereix la xarxa.
Un text on cadascú pot teixir i desteixir com millor li convingui i que pot donar per finalitzat en qualsevol moment.
Un exemple rescatat dels clàssics que trobo molt encertat i que enamora per la seva senzillesa i poder d'evocació.
ResponEliminaGràciess Ricard. La veritat és que vaig pensar-hi tot seguit amb la Penèlope, teixin i teixint..
EliminaUn bon exemple, encara que prefereixo el teixit de l'aranya. Sempre teixint i mai desfent res. El fil sobrant cau sol quan fa temps que ningú s'enganxa en ell..;)
ResponEliminaDoncs molt bons exemples, tant la Penèlope com l'aranya. Sí
ResponEliminaBon vespre,
ResponEliminam'agrada molt la perspectiva que aportes de l'hipertext, relacionant-lo amb temes de la cultura clàssica. M'agrada veure com ha arrelat força al grup l'estudi del paradigma hipertextual.
Salutacions!