Quan aquests primers dies de l'assignatura he començat a fer les primeres lectures que em pensava que serien considerades per a mi d'un altre planeta, resulta que tant contingut com personatges em sonen familiars.
Resulta que fa uns quants semestres... tres o quatre... Vaig decidir donar un salt del meu estimat grau d'Humanitats al grau Multimèdia. I ara direu... què hi té a veure un grau amb un altre?, doncs res, era per desconectar perquè em trobava molt saturada de tant llegir història, filosofia i demès assignatures. Però, oh!! sorpresa!! Resulta que una de les primeres assignatures del Grau Multimèdia (grau que després de cursar 30 crèdits vaig decidir abandonar per por a les matemàtiques i a les físiques) és Fonaments i evolució de la multimèdia. I si havia decidit desconectar de lectura, hem vaig equivocar de totes totes doncs em vaig trobar que l'assignatura donava voltes a la lectura obligatòria del llibre de Lev Manovich:
El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital
El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en la era digital
Així doncs, mots com hipertext o autors com Douglas Engelbart ja eren vells coneguts per a mi. Lògicament i per el que vaig veient, les dues assignatures Escriptures hipertextuals i Fonaments i evolució de la multimèdia, no tenen res a veure una amb l'altre com a mínim en la forma però crec que sí en el fons. Serà doncs, qüestió de continuar llegint.
Som-hi doncs.
Hola, Marta.
ResponEliminaHay quien dice que la casualidad es fruto del destino, y que toda causalidad (acción previa) conlleva una reacción. Tal vez por eso, en este mundo de la UOC, todo parece guardar cierta relación… ¡Seguimos leyéndonos!
Saludos.
Antonia
Doncs jo crec que les casualitats o el destí no existeixen i ho prenem en consideració quan hi veiem una relació causal en la nostra quotidianitat, mentre que rebutgem inconscientment molts altres fets que no encaixen,
ResponElimina