Llegint ja les parts finals de les lectures de la segona PAC, m'he trobat amb uns vells coneguts de quan vaig fer l'assignatura de psicologia justament el semestre passat. Es tracta dels psicòlegs Lev Vigotski i Jean Piaget. Psicòlegs com dèiem, que van estudiar la relació entre llenguatge i pensament i en com afecta aquesta relació en els subjectes.
En una PAC de psicologia vaig haver de parlar i exposar les seves tesis veient les similituds i les diferències que hi havia entre elles, ho varem fer en una simulació entre dos persones en forma de diàleg. Us deixo el fragment de la PAC on hi ha aquesta conversa:
"Sr
Beta- Bon dia senyora
Alfa, com estem? Com va tot?
Sra
Alfa- Molt bé senyor
Beta, moltes gràcies i vostè, com està?
Sr
Beta- Jo molt bé també,
moltes gràcies. Estava prenent aquest tè mentre reflexionava sobre el darrer
llibre que he llegit de Vigotsky i em qüestionava la relació entre llenguatge i
pensament. Crec que vostè també és una entesa en la matèria, oi?
Sra.
Alfa- Sí, hi vaig
treballar i molt durant els meus estudis de psicologia a la Universitat, si més
no un tema apassionant des de el punt de vista de Piaget.
Sr
Beta- Sí, autors
interesants ambdós. De fet al llibre de 1934 Pensament i llenguatge Vigotsky parla del tema del egocentrisme en
el llenguatge, tema ja tractat per Piaget el 1923.
Sra.
Alfa- Sí Piaget va
tractar aquest tema quan parlava dels dos, be de fet podríem considerar-ne
tres, llenguatges: el llenguatge
pre-social, el llenguatge egocèntric i el llenguatge socialitzat. El llenguatge
egocèntric vindria a ser el monòleg que estableix l’infant amb si mateix i que
per tant no té funció comunicativa només que per l’infant mateix, el llenguatge
socialitzat en canvi ja és el llenguatge mitjançant el qual l’infant ja es
comunica i interactua amb altres infants o adults. Piaget sostenia que el
llenguatge egocèntric desapareix a mida que l’infant va evolucionant.
Sr
Beta- Veu, en aquest
punt ambdós no estaven d’acord. Vigotsky afirmava que el llenguatge egocèntric
continua dins de la ment però ara com a pensament, és a dir el pensament no
seria una altra cosa que el llenguatge egocèntric primitiu en les teories de
Piaget. És el que Vigotsky anomenarà parla interna. Aquí ja comencem a veure
que no van de la ma els dos autors. Vigotsky doncs, podem veure que parla de
dos parles, la parla interna i la parla externa, que al seu torn serien la
parla egocèntrica i la parla social en Piaget.
Sra.
Alfa- S’ha de tenir en
comte que Piaget no es va interessar per el llenguatge com a tal, si més no es
va interessar en ell com al mitjà que revela el pensament.
Sr.
Beta- Ja, tanmateix
Vigotsky si que es va interessar de manera genètica per al llenguatge en tant
que aquesta conducta és específica de l’espècie humana per tant susceptible de
ser estudiat.
Sra.
Alfa. Sí, però recordem
els estudis de Piaget amb nens sordmuts, ell defensa que el llenguatge no és
una condició bàsica ni necessària per desenvolupar el pensament. És aleshores
que farà l’experiment amb nens sordmuts, que tot i reconeixent un cert retràs,
acabarà demostrant que ambdós conceptes poden ser independents.
Sr
Beta- Si més no mirem
un punt on convergeixen els dos autors, és en el pensament verbal. Sabem per
els seus estudis que el significat de les coses evoluciona en quant evoluciona
també l’infant, el significat i les diferents accepcions d’un símbol o d’una
paraula no els incorporen de cop, és per tant que els dos conclouen que quan
l’evolució del significat d’una paraula va agafant tot els matisos d’aquesta
se’ns mostra també l’evolució de l’infant en quant a llenguatge i pensament.
Podem veure doncs que en algunes coses no eren tant diferents
Sra.
Alfa- Bé, de fet hem de
recordar que tots dos compartien, amb algunes diferències com hem anat veient,
la tesi del constructivisme, és a dir que les coses és van construint a mida
que anem evolucionant com a éssers humans, i en aquest cas concret al pensament
i al llenguatge, que de fet no és altre cosa que preguntar-se que fou primer si
l’ou o la gallina amb les diferents teories dels dos científics del
coneixement.
Sr
Beta- Exacte, no ho
hagués pogut resumir més bé.
Sra.
alfa- Tot un plaer
debatre i contrastar diferents punts de vista. A reveure i fins la propera.
Sr
Beta- El plaer ha estat
meu. Fins la propera."
Jo també vaig fer aquesta PAC !!!
ResponEliminaSí Àngels, la veritat és que va ser una PAC molt enriquidora, em va agradar.Bé, de fet tota l'assignatura em va agradar i avui al llegir sobre Piaget i Vigotsky m'ha vingut al cap el diàleg entre la senyora Alfa i el senyor Beta.
ResponEliminajajaja, jo també he fet aquesta PAC. La veritat és que al moment de llegir el plantejament penses "una entrevista? aix". Després, és molt més agraïda i divertida, al mateix temps que et permet entendre-ho molt millor
ResponElimina